Proveïment i depuració d'aigua

El proveïment d'aigua potable per a l'ús de la població és un dels principals reptes a què s'enfronta la Humanitat, en tractar-se d'un recurs natural escàs en el seu estat de potabilitat

Com la demanda d'aigua segueix creixent al llarg dels anys, la gestió en el subministrament d'aquest recurs i dels seus tractaments de potabilització i depuració plantegen a les administracions públiques una espirall creixent de costos, amb la qual cosa es formula el gran repte: aconseguir una gestió que contribueixi a un desenvolupament sostenible. 

Proveïment i depuració d'aigua 

A Espanya, la demanda de proveïment d'aigua per a ús humà es calcula en una forquilla d'entre 160 i 180 litres per persona i dia. S'experimenta així un increment de l'activitat en aquest sector no tan sols per les exigències derivades sobre qualitat i depuració d'aigües residuals i el consegüent Pla Nacional de Sanejament i Depuració, que s'ha traduït en l'entrada en servei de nombroses EDAR (Estacions de depuració d'aigües residuals) al llarg de la geografia nacional, estimant-se que en l'actualitat, un 95 % de la població espanyola està connectada a algun sistema de depuració.  

En total, per al conjunt del país, es calcula que un cabal d'aigua de proveïment urbà de 3730 hm3 i un volum d'aigua residual tractada de 4450 hm3, justificant-se la diferència en què, tot i que no tota l'aigua proveïda finalitza en una claveguera canalitzada fins a l'EDAR, la depuradora rep aigües de pluja també i d'altres possibles efluents. L'energia associada a aquests tractaments es calcula per a captació, proveïment i distribució d'aigua urbana un consum d'electricitat en bombeig de 447 GWh/a, i en depuració un consum d'electricitat de 2225 GWh/a.  

La reducció del consum d'energia estarà motivada per la disminució de les pèrdues d'aigua en les xarxes de subministrament, no solament per la millora de les xarxes existents sinó també per la implantació de sistemes de telecontrol per a la detecció sistemàtica de fuites ocultes, per la reutilització d'aigües depurades en consums municipals (reg de jardins i neteja de carrers) i per l'optimització dels sistemes de bombeig en la seva adequació a la variació de la pressió i les demandes del subministrament d'aigua.

I en relació amb els EDAR, les instal·lacions de tractament i depuració d'aigües estan experimentant una millora de la seva eficiència per la innovació tecnològica i per l'agrupació de cabals cap a instal·lacions mancomunades de mida més gran. Així, les depuradores petites, que sovint no estan dotades de sistemes de control de l'aireig i on el seu disseny està basat en la robustesa mecànica, impliquen un cert sobredimensionament d'equips electromecànics, per la qual cosa el consum unitari en aquestes depuradores és relativament elevat, d'aproximadament uns 50 kWh/hab any. En depuradores grans s'optimitza tant el disseny com el dimensionament i el control per arribar a assolir consums energètics propers als 20-30 kWh/hab any.

Dessalatge d'aigua de mar 

Encara que les diferents tecnologies de dessalatge tenen consums energètics distints, a Espanya predomina l'osmosi inversa entre les instal·lacions existents, i és aquesta la tendència que sembla que seguirà fent-se servir per a les noves instal·lacions en el futur. 

Les dades més recents sobre la producció d'aigua dessalada a Espanya estableixen una forquilla d'entre 1,5 i 2 hm3/dia (influeix en la variació de la demanda la pluviometria anual) per a les gairebé 1000 dessaladores existents. Si tenim en compte la producció mínima d'1,5 hm3/dia, i un consum mitjà per osmosi de 4,3 kWh/m3, xifra a la qual cal afegir 0,6 kWh/m3 més per la captació i pretractament o posttractament de l'aigua, el total de consum energètic és de 7,3 GWh/dia i la potència demandada de 306 MW. Calculant una producció de 24 hores/dia durant 335 dies/any, el consum d'electricitat en dessalatge s'eleva a 2460 GWh/any.

Mesures com la substitució de les actuals membranes d'osmosi per altres models més eficients, o la substitució dels actuals equips recuperadors d'energia de l'aigua de rebuig del tipus turbina, per cambres isobàriques d'intercanvi de pressió de la salmorra, són exemples de reformes que permetran reduir el consum d'energia elèctrica de procés en les actuals instal·lacions. 

Això no impedirà que el consum d'energia d'aquest subsector segueixi augmentant a partir del creixement de les infraestructures dels municipis espanyols i les seves necessitats d'aigua potable, fonamentalment per a aquells localitzats a la costa mediterrània i les illes. 

Guia tècnica d'eficiència en instal·lacions d'aigua. Guia tècnica redactada per AQUA ESPAÑA i enfocada a les característiques de l'aigua i les seves possibles interaccions en les xarxes i instal·lacions per les quals discorre, des de circuits oberts d'aigua sanitària (freda o calenta) a torres de refrigeració o circuits tancats d'alta o baixa temperatura (solar o sòl radiant).