La cogeneració es defineix com la producció conjunta, en un procés seqüencial, d'energia mecànica o elèctrica i energia tèrmica útil.
Una planta de cogeneració sol estar constituïda per motors alternatius, turbines de gas o de vapor, que transformen l'energia continguda en el combustible en energia mecànica i calor residual o d'escapament. L'energia mecànica sol transformar-se en energia elèctrica a través d'un alternador (aquest és el cas més usual), i el calor residual pot recuperar-se en forma de vapor d'aigua, aigua calenta, olis tèrmics i gasos calents, com fluids termoportadors i disposats per a les seves aplicacions tèrmiques.
A més dels equips descrits, les plantes de cogeneració poden disposar d'equips auxiliars que també poden usar combustible sense l'objectiu de produir energia mecànica o elèctrica, sinó únicament energia tèrmica o calor per a suport o substitució del lliurat pels sistemes de cogeneració. Els equips més usuals d'aquest tipus són els següents:
Generadors o calderes convencionals per ajustar la producció de calor a la demanda en cada instant, o bé per a la seva utilització en cas d'errada dels equips principals.
Sistema de postcombustió, que tenen el mateix objectiu descrit o bé sistemes d'aire fresc que permetin incrementar o assegurar el subministrament en cas d'errada del motor principal.
Sistemes de by-pass que podrien arribar a permetre l'ús dels motors com a sistemes d'emergència (sense recuperació de calor), o grups electrògens per assegurar algunes demandes de només electricitat.