Idae
Aproximadament el 2 % de l'energia que arriba del Sol es transforma en energia cinètica dels vents atmosfèrics. El 35 % d'aquesta energia es dissipa en la capa atmosfèrica a tan sols un kilòmetre per sobre del terra. De la resta, es calcula que per la seva aleatorietat i dispersió només podria ser utilitzada una tretzena part, quantitat suficient per abastir 10 vegades el consum actual d'energia primària mundial. D'aquí el seu enorme potencial i interès.
Per a petites potències integrades en entorn urbà o semiurbà conviuen tipologies d'aeroturbines amb tecnologies tant d'eix horitzontal com vertical. A partir de potències unitàries relativament petites, des dels 20 o 30 kW, avui en dia la tecnologia comercialment estesa per a l'aprofitament del vent és la de l'eix horitzontal: cada aerogenerador consisteix bàsicament en un rotor a sobrevent, dotat normalment de tres pales amb disseny aerodinàmic, que capta l'energia del vent i la transforma en energia mecànica de rotació. El moviment rotacional es transmet a través d'un eix i diverses etapes multiplicadores a un generador —generalment síncron o asíncron, doblement alimentat— la funció del qual és la producció d'energia elèctrica. Els elements esmentats se situen sobre una gòndola o bastidor suportat, alhora, per una torre o fust.
Els parcs eòlics, tant a terra com al mar, estan formats per una sèrie d'aerogeneradors que capten l'energia cinètica del vent per a la seva transformació en energia elèctrica. L'energia elèctrica produïda per cadascun dels aerogeneradors, normalment a mitja tensió, és transportada per via subterrània a una estació transformadora que eleva la seva tensió i, posteriorment, mitjançant una línia d'evacuació s'injecta a la xarxa de distribució o de transport en el punt de connexió atorgat.
Els aerogeneradors habitualment es disposen en files, perpendiculars a la direcció del vent predominant, separats entre si uns tres diàmetres de rotor. Amb aquesta separació es tracta d'evitar que les turbulències provocades en el vent per cada màquina afectin la resta d'aerogeneradors. Pel mateix motiu, la separació entre files paral·leles d'aerogeneradors sol ser superior a set diàmetres de rotor.
Ja existeixen al mercat o pròxims a la seva sortida comercial enormes màquines amb dimensions que desafien els límits de la resistència de materials i de les tècniques conegudes per al transport i el muntatge: diàmetres de rotor de fins a 180 m, altures de boixa de 150 m i potències unitàries de 10.000 kW de potència nominal. N'hi ha de situades a terra, a la línia de la costa o mar endins.
Les aplicacions de l'energia eòlica són molt diverses, depenent de la mida i la ubicació: s'empren per generar electricitat a gran escala o per a subministrament elèctric d'habitatges o serveis aïllats de xarxa, per bombar aigua, per a sistemes de telecomunicacions, per dessalar aigua de mar, etc.
