Idae
La biomassa és el conjunt de la matèria orgànica, d'origen vegetal o animal, i els materials que procedeixen de la seva transformació natural o artificial. La Directiva 2009/28/CE relativa al foment de l'ús de l'energia procedent de fonts renovables, defineix la biomassa com "la fracció biodegradable dels productes, el rebuig i els residus d'origen biològic procedents d'activitats agràries (incloses les substàncies d'origen vegetal i animal), de la silvicultura i de les indústries connexes, incloses la pesca i l'aqüicultura, així com la fracció biodegradable dels residus industrials i municipals". És a dir, la biomassa és un concepte molt ampli que inclou des dels residus procedents de les activitats forestals, agrícoles i ramaderes fins a la fracció orgànica dels residus domèstics i industrials, passant pels subproductes de les indústries agroalimentàries i de transformació de la fusta. Per les seves particulars característiques, i pel seu tractament normatiu distint, els residus domèstics i industrials es tracten de forma separada en l'apartat de residus.
Els principals combustibles obtinguts a partir de la biomassa són llenyes, estelles, pèl·lets, ossos d'oliva i closques de fruits. La llenya de fusta tallada i trossejada, llesta per utilitzar-se en els aparells domèstics de combustió com estufes o llars de foc, és el producte menys elaborat dels cinc, i tradicionalment s'han emprat en habitatges unifamiliars. Com a regla general, les seves dimensions es troben entre 15 i 100 cm. Les estelles són el producte resultant de la trituració de la biomassa d'origen llenyós, tant agrícola com forestal, i tenen una mida variable en funció del grau de trituració a què s'hagin sotmès. Els pèl·lets són el producte més elaborat, i són petits cilindres de 6 a 12 mm de diàmetre i de 10 a 30 mm de longitud, fets amb serradures, estelles o altres residus comprimits que poden utilitzar-se com a combustibles. Els ossos d'oliva i les closques de fruits, si bé es fan servir en quantitats menors que les llenyes, estelles i pèl·lets, també són un combustible cada cop més emprat.
En els darrers anys, a mesura que ha anat augmentant l'explotació de l'immens potencial disponible i s'ha anat consolidant un mercat per a la biomassa, i s'han ampliat el nombre d'agents implicats i els volums comercialitzats, han crescut els esforços per estandarditzar i certificar la qualitat d'aquest tipus de combustibles, principalment les estelles i els pèl·lets (normes ISO 17225). Fins i tot hi ha estudis recents (BIOMASUD) i normes específiques que també s'ocupen de residus com els ossos d'oliva i les closques de fruits (normes UNE-164003 i UNE-164004, respectivament).
Les aplicacions tèrmiques de la biomassa es poden realitzar principalment a través de calderes, estufes o llars de foc. Les calderes són els únics equips capaços de donar alhora calefacció i aigua calenta sanitària, mentre que les estufes i llars de foc permeten escalfar l'estança en què es troben ubicades. Les calderes poden instal·lar-se tant en habitatges unifamiliars com en comunitats de veïns de qualsevol mida, ja que es poden trobar calderes des de 20 kW fins a més d'1 MW (i mides molt més grans per a les xarxes de calor i les aplicacions industrials o de generació elèctrica). Per exemple, una comunitat de veïns de 40 habitatges localitzada al centre-nord d'Espanya, podria satisfer les seves necessitats de calefacció i aigua calenta sanitària amb una caldera de 400-500 kW (la potència adequada s'haurà de calcular en cada cas, a partir de l'historial de consums de la comunitat en qüestió). Aquestes instal·lacions sovint van acompanyades de dipòsits d'inèrcia que permeten compaginar un funcionament estable de la caldera i una demanda de calor que varia al llarg del dia. A més, les calderes es poden usar també al sector industrial, o bé per a la producció d'aigua calenta o bé de vapor de procés. D'altra banda, les estufes i les llars de foc solen instal·lar-se en habitatges unifamiliars o locals comercials, sent les potències més habituals de les estufes entre 8 i 15 kW.
El desenvolupament tecnològic en els darrers anys de calderes i estufes fa que es puguin trobar al mercat equips amb un alt grau d'automatització (per exemple, per a l'alimentació del combustible o la retirada de les cendres) i uns nivells d'emissions molt inferiors als equips existents fa uns anys.
Una opció especialment interessant són les xarxes de calor, que per la seva superior eficiència energètica i l'aprofitament de les economies d'escala, permeten arribar a un nombre més gran d'usuaris. Existeixen exemples ja d'aquestes xarxes de calor a Espanya, des d'instal·lacions de 400 kW de potència i diversos centenars de metres de canonades que donen servei a diferents edificis municipals i particulars (com la xarxa de l'ajuntament de El Atazar, a Madrid), fins a instal·lacions al voltant de 15 MW i més de 10 km de xarxa, com les que ja estan en funcionament a les ciutats de Sòria i Móstoles o a la Universitat de Valladolid.
IDAE disposa de diversos programes de suport a l'ús de biomassa en el sector residencial i industrial (BIOMCASA II, GIT, PAREER-CRECE).
Per últim, convé recordar que la mobilització de biomassa no suposa únicament l'obtenció d'un combustible renovable, neutre pel que fa a emissions de CO2, i competitiu en preu amb els combustibles fòssils que s'importen des de fora d'Espanya, sinó que també té un paper fonamental en la millora de la gestió de la forest i en el desenvolupament socioeconòmic de les àrees rurals espanyoles.
